Després de llegir el document “Voluntariado y Estado: las funciones ambivalentes del nuevo voluntariado de Ángel Zurdo Alaguero” , sorgeixen nombrosos dubtes, reflexions o dilemes…
Primer de tot cal exposar que el text està escrit l’any 2004 el que el situà en un context de bonança econòmica i tot el que això representa.
L’any 2004 jo tènia prop de set anys i el meu contacte amb el Voluntariat no vindria fins uns vuit anys més tard el què em situà en aquest nou Voluntariat què explica el document. En resum el text exposa com la reestructuració del sistema de benestar s’ha emmarcat sobre el model voluntarista i com l’estat sent el controlador més gran dels recursos organitzà i controla l’estat de benestar. Això significa que no existeix un tercer sector independent com exposa Vinyes(1996:100) a la pàgina 183 del document; els objectius i els problemes de l’administració són els mateixos què els del tercer sector el què produeix què aquest últim quedi diluït en el primer, inclús l’autor menciona al sector empresarial com un actor més que dilueix l’essència del tercer sector, ara bé on entrà en tot aquest Rebombori de dissolucions el Voluntariat?
Tal com expressa l’autor en el document, el voluntariat s’ha convertit en un mecanisme de control i de Legitimació del poder i del propi sistema, deixant enrere un voluntariat format per aconseguir un canvi social, un voluntariat compromès i Revolucionari, per un voluntariat fet a mida pels alumnes avantatjats en el tema, l’estat. L’estat ha construït un voluntariat prosistema què té com a funció legitimar i també oferir serveis què la pròpia administració no pot oferir per diverses causes, entre elles tenim la burocratització i el cost què tindria donar un servei similar mitjançant personal remunerat.
Amb això què tenim doncs? Segons el meu punt de vista crec què tenim un greu problema tant com a tercer sector com a societat en general, el voluntariat ha de ser una eina, un mecanisme per participar de forma activa en la construcció de la societat, però també com a trencament de lo políticament correcte, el valor del voluntariat segons l’autor es limita a la seva disponibilitat com a recurs i deixa de banda el teixit social com a objectiu, d’aquesta forma atenem al políticament correcte establert per l’estat, a fi de facilitar la tasca a l’estat. Com a experiència personal aplico aquestes reflexions del text en el meu dia a dia com a voluntari en una institució Gran (què no en una gran institució), aquest sentiment de sentir-se utilitzat va sorgir exactament sis anys després d’iniciar el voluntariat, en concret just després de l’esclat de la covid-19 com a pandèmia i per filar prim destacar la causa d’aquest sentiment; l’estreta col·laboració entre la meva entitat i l’administració de la Generalitat de Catalunya. On sorgeix aquest sentiment d’utilització per part de l’estat? Cal dir que el sentiment què jo vaig sentir era de ser utilitzat per l’administració amb el vistiplau o inclús amb l’aplaudiment de la meva institució, i fa referència al fet que exposa Gladstone, 1979: 119 a la pàgina 184, l’estat buscava l’efecte multiplicador, utilitzant la figura del voluntariat per poder arribar al màxim de població possible amb el mínim de recursos, això s’aconsegueix amb el voluntariat.
Bona entrada Àngel. Amb tot, la població civil tenim molt a dir…. i a fer… Potser hi ha estructures que han quedat obsoletes com a eines de transformació social, però també en sorgeixen de noves amb una mirada diferent sobre el que ha de ser la participació ciutadana.