El tercer sector, moviment voluntarista?

Abans de tot cal remarcar la diferenciació de terminologies referents al voluntariat, com menciona el text estret de la Revista Espanyola del tercer sector No. 38 del 2018 en concret en l’article titulat “El tercer sector como movimiento voluntariadista…”, hem de diferenciar entre voluntariositat, voluntarització.

Voluntariositat és aquella predisposició natural que tenim els éssers socials per cooperar, ser justos i empatitzar entre iguals. (Foot, 2002; Wall, 2007; Bekoff, Pierce,2010 y Humberto Maturana,1977:36,26)

Voluntarització és la voluntariositat institucionalitzada, que passa de ser quelcom natural a ser una construcció social i cultural. Aquesta voluntaritzacio es pot donar de forma ordinària o extraordinària, de la primera forma estem parlant del sentit de ciutadà en tant que aquest participa de la vida social i política de l’entorn on s’estableixen uns drets i unes normes o deures, és universal i exigible a tots els participants d’aquesta vida social. I la segona forma extraordinària va més enllà de l’anterior, és la clau del voluntariat organitzat com un pas més aquesta actitud innata en els éssers humans.

En el següent esquema tenim l’evolució del voluntarisme, entès com a superar el pas de la voluntarització extraordinària.

Beaskoetxea, I. Z. (2018). El Tercer Sector como movimiento voluntariadista: una propuesta para repensar la identidad del TSAS desde el paradigma de la democracia del cuidado. Revista española del tercer sector, (38), 43-68.

Per iniciar l’explicació del món del voluntariat exposarem primer de tot una de les idees principals sobre el voluntariat amb el Llibre “Bourdieu, P. (1997). Razones prácticas. Sobre la teoría de la acción. Barcelona: Anagrama.”

El relat referent a l’entorn religiós que fa Bourdieu ens serveix per entendre la lògica del voluntariat, en el llibre exposa com l’església funciona segons el model de relacions familiars, aïllant la part econòmica del vincle, per exemple amb el voluntariat que arregla l’altar de l’església, aquí trobem una donació de treball, una ofrena lliure i consentida de temps per exemple, l’acte religiós és el propi fi, i no ho és la part econòmica sinó que la gratificació o recompensa és fer la tasca, l’autor ens parla d’una explotació emmascarada propiciada per la lògica del voluntariat.

Ara bé, això no significa que tot el treball necessàriament sigui remunerat, perquè la professionalització de tot el tercer sector és en si mateix un impossible, i un sense sentit en tant que es perd l’essència del tercer sector, el voluntariat té un gran potencial social, però per si sol no disposa de suficient inèrcia per funcionar, per això crec que és necessari crear aquestes sinergies entre personal professional i voluntariat, cadascun disposarà de perfils i tasques diferents que en complementar-se donen fruit a accions amb un gran valor social i humà, segons L’article: “Alaguero, A. (2004). El voluntariado como estrategia de inserción laboral en un marco de crisis del mercado de trabajo. Dinámicas de precarización en el tercer sector español. Cuadernos de relaciones laborales22(2)’” el voluntariat mai podrà tenir un impacte negatiu en el mercat laboral. Un altre apartat en el qual fa referència és el del treball, entenent que l’activitat voluntària si és treball perquè està dirigida a la producció de serveis i/o béns per la satisfacció de necessitats, ara bé cal remarcar que tot i poder considerar-se treball, aquest no ha de ser remunerat.

El neoliberalisme impacta de ple en el tercer sector, i com aquesta teoria del neoliberalisme afecta el tercer sector?, cal destacar que la teoria neoliberal es basa en el no intervencionisme de l’estat, per facilitar i estimular els mecanismes de mercat, això afavoreix a l’empresa privada i empodera el capital privat, limitant l’estat com a un ens sense mecanismes d’intervenció i a la vegada iguala el tercer sector al sector privat, reduint al màxim el sector públic.

Aquest neoliberalisme històricament ha tingut un enfocament de l’individualisme metodològic, el que hem porta a llegir a l’autor ZYGMUNT BAUMAN, el que utilitza la metàfora de la modernitat liquida per exposar la debilitat dels vincles en aquesta societat individualista, privatitzada pel neoliberalisme i sobretot una societat de la incertesa i de la volatilitat. En pròximes entrades parlarem sobre aquest individualisme, la societat liquida i el tercer sector.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll al inicio