La Constitució espanyola del 1978 és la norma suprema que garanteix els drets fonamentals de tots els ciutadans, inclosos els nens, nenes i adolescents. La Constitució reconeix la infància i la joventut com a subjectes de drets i obliga els poders públics a protegir-los i promoure’ls. Alguns dels drets que la Constitució consagra per a la infància i la joventut són:
-El dret a la vida i a la integritat física i moral (article 15).
– El dret a l’educació, que té com a objectiu el ple desenvolupament de la personalitat humana i el respecte als principis democràtics, els drets humans i les llibertats fonamentals (article 27).
– El dret a la salut, que implica l’accés als serveis sanitaris necessaris per a la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la rehabilitació de les malalties i els problemes de salut (article 43).
– El dret a la protecció social, econòmica i jurídica, que implica l’accés als serveis socials necessaris per a garantir el benestar, el desenvolupament i la inclusió social de la infància i la joventut, especialment aquells en situació de vulnerabilitat o risc (article 39).
– El dret a la participació, que implica l’accés als mitjans d’informació, expressió, associació i representació necessaris per a exercir la ciutadania activa i democràtica de la infància i la joventut (articles 20, 22 i 23).
La Constitució espanyola no és l’única font de drets per a la infància i la joventut. Hi ha altres tractats internacionals que amplien i complementen aquests drets. Un dels més importants és la Convenció sobre els Drets del Nen, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1989 i ratificada per Espanya el 1990. Aquest tractat és una fita històrica, establint els principis clau que guien tots els drets dels infants i adolescents.
La Convenció destaca quatre principis essencials: no discriminació, interès superior, dret a la vida i desenvolupament, i respecte a l’opinió. Aquests principis asseguren igualtat, benestar, creixement digne i participació activa per a cada nen i adolescent.
La Constitució espanyola i la Convenció del Nen són fonamentals per protegir els drets de la infància. Es complementen, ja que la Constitució adopta els principis de la Convenció, mentre que aquesta última detalla i amplia els drets de la Constitució. Juntes, ofereixen un marc legal sòlid que guia tant als governs com a la societat en la protecció i promoció dels drets dels més joves.
La relació entre la Convenció i la Constitució és sòlida. Per exemple:
– La Constitució espanyola, en el seu article 39, garanteix la protecció dels nens segons els acords internacionals.
– La Convenció sobre els Drets del Nen és el principal acord internacional pels drets de la infància, aprovat per l’ONU el 1989.
– Espanya va ratificar la Convenció el 1990, comprometent-se a assegurar els drets que estableix.
