L’entrada d’avui se centra en un projecte que des del 3r sector crec que es podria haver impulsat, és una idea de projecte a posteriori que podria haver sigut molt útil durant el confinament dur, però que encara seguiria sent necessari, per poder entendre la situació i poder desenvolupar una idea professional, s’han consultat diversos estudis, documents i dades públiques que s’han complementat amb una petita enquesta pròpia que han respost 113 joves de ponent.
Aquest projecte s’ha exposat i contextualitzat durant la presentació del grup de treball “Meraki” en el marc de la conferència; Tercer Sector, Joves i Covid-19.
El projecte es basa en crear espais d’oci segurs per als joves, a causa de les restriccions envers la covid-19, tots, però sobretot els joves han vist alterat de forma radical el seu model de vida. En les etapes més preadolescents podem veure com les restriccions han fomentat l’aïllament i han dificultat la normal interacció entre individus, afegit a què han vist reduït els espais de privacitat i enfortiment de vincles entre iguals, també s’ha limitat inclús les interaccions que es duen a terme en els centres educatius( a causa del format en línia o també a les restriccions de grup bombolla, reduint el nombre d’integrants del grup i de les interaccions.), en grups d’adolescents veuen de forma negativa la seva inserció laboral, i molts veuen limitades les seves vies d’escapament, mentre es veuen obligats a seguir amb les obligacions. i per últim el grup de Joves adults pateixen la seva segona crisis en un període molt curt de temps, la precarietat laboral i les dificultats afegides per la pandèmia dificulten la plena realització dels individus, obligats a viure de prestacions o d’ajuda de familiars, limitant així la seva esperança de millora en un futur a curt i mig termini. Sumat a tot això, els joves segons dades consultades han complert en la seva majoria la normativa establerta en un inici, tot i ser perjudicial per a la seva interacció i salut mental, no obstant el fet que aquesta situació s’ha allargat més d’un any ha produït una fatigà pandèmica, que afegit al sentiment d’abandó per part de les institucions o inclús pel sentiment de criminalització ha produït que els joves tant de 27 anys com els de 16, han anat prioritzant la salut mental i les relacions naturals de l’ésser humà en la seva etapa a les restriccions sanitàries.
Hem pogut llegir i/o escoltar en nombroses ocasions com s’estigmatitzava als joves per actes impropis o il·legals, hem estat bombardejats durant tota l’època covid amb notícies de joves irresponsables que duen a terme formes d’oci no segures, mentre que no tenien alternativa, també és un fet provat que el col·lectiu de gent jove ha acatat en la seva majoria les restriccions ( dades primer trimestre època covid), i que com a col·lectiu han respost a les nombroses crides a l’acció per part d’institucions i entitats del tercer sector, produint sé augments considerables en l’activitat voluntària del col·lectiu jove. No obstant aquest fet no ha tingut tant ressò mediàtic com l’estigmatitzador de l’inici.
Per tot això, creiem que és important fer una reflexió i presentar un projecte dedicat als joves, no tan sols de prevenció envers la covid, sinó tractant directament a la causa, treballem en un projecte assembleari molt flexible que facilita la participació ciutadana, donar veu i vot als joves, tractar-los com a ciutadans de ple dret amb capacitat de debat i empoderar-nos per tal de poder seguir desenvolupen-se com a persones tot i la covid-19,sempre treballant la prevenció de contagis des de una perspectiva gens paternalista ni imperativa, sinó una prevenció real, efectiva i sobretot específica pel col·lectiu i l’entorn amb el qual treballem.
Elaborarem un projecte amb 2 eixos diferenciats, el primer i central, es basa en el propi espai segur, on joves podran seguir gaudint d’un oci i sobretot podran seguir construint-se d’una forma segura, i el segon eix se centrarà en empoderament dels joves, fent-los partíceps de la situació actual, dóna los hi eines perquè puguin combatre la criminalització del col·lectiu.
Context i justificació
El projecte se centra en una època covid, el que marca el context del projecte, els grups seran reduïts i la tasca burocràtica o de gestió és complexa a causa de les nombroses alteracions de la legislació.
Segons una enquesta pròpia, la majoria dels joves enquestats han manifestat que han sentit un malestar general duran la pandèmia, o inclús que han tingut pensaments autodestructius, aquestes dades es veuen reforçades amb els augments del nombre de suïcidis o amb l’augment de trastorns mentals que comencen aflorar arran de la covid 19.
Per això creiem que és necessari un projecte proactiu que sigui clau per evitar la fatiga pandèmica dels nostres joves i així evitar afectacions a la salut mental.
Conclusions
Com a conclusions de l’enquesta realitzada podem apreciar com la majoria dels joves (51 joves ) que han respost 2 en una escala de l’1 al 5 on 1 és “He reduït al màxim l’oci grupal” i el 5 “He seguit com fins ara” a la qüestió: Quan has limitat el teu oci amb altra gent?. Responen que han sentit una tristor generalitzada inclús 27 d’aquest 51 joves han manifestat sentir-se tristos i tenir pensaments autodestructius, inclús un gran nombre afirmen haver dut a terme aquest pensaments autodestructius, això senten en el marc de la salut mental, la descomposició de la realitat com fins a la covid entesa com a única i normal, ara s’ha vist desmuntada, el que provoca una descompensació en l’individu, mostra d’aquesta descompensació és el gran nombre de joves que manifesten tenir pensaments autodestructius, aquest pensaments autodestructius o les accions autodestructives no sempre signifiquen accions directes contra la vida. Per entendre millor aquest pensament s’ha parlat amb 3 joves que manifesten aquest sentiment, els tres coincideixen en el fet que les accions autodestructives són indirectes (Castro,K.,Kirchner), no tenen com a objectiu directe la mort, però si una autodestrucció lenta, com pot ser el consum de tòxics, conductes sexuals de risc, entre d’altres.
I perquè el tercer sector?, Personalment crec que el tercer sector és espai d’organització de la ciutadania i dels col·lectius, en el nostre cas seria l’espai organitzatiu del jovent, és l’eina que facilitaria el procés per tal de poder dur a terme aquest projecte, tot i que entra el dubte de la legalitat del projecte i la viabilitat real d’aquest.
D’aquesta última qüestió s’enderia un nou concepte molt interessant, la desobediència civil, entesa com el deure que té tot ciutadà en tant que el vincle estat-ciutadà es trenca i com explica Henry David Thoreau, quan les obligacions imposades per un estat es desvien del sentiment de deure de l’individu, és el moment de la desobediència. En el pròxim article trobarem aquesta temàtica més desenvolupada.
Castro, K., Kirchner, T., & Planellas, I. (2014). Predicción de conducta autodestructiva en adolescentes mediante tipologías de afrontamiento. Universitas Psychologica, 2014, vol. 13, num. 1,
D. Rafael López Cordero. (2020). TESIS DOCTORAL (MENCIÓN INTERNACIONAL) VALORES Y APOYO COMUNITARIO PERCIBIDO EN JÓVENES. RELACIÓN CON EL VOLUNTARIADO DOCTORANDO. Universidad de Granada.
Gencat. (2020). JOVENTUT-COVID-19-I-DESIGUALTATS (N.o 1). http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_recurs/documentacio/arxiu/JOVENTUT-COVID-19-I-DESIGUALTATS_Part-I.pdf
Jóvenes en cuarentena – (E)laboraciones sociales. (2020). https://elaboraciones.sociales.unc.edu.ar/jovenes-en-cuarentena/. https://elaboraciones.sociales.unc.edu.ar/jovenes-en-cuarentena/
