L’oci és una dimensió fonamental de la vida humana, especialment en l’etapa juvenil, que es caracteritza per ser un període de transició entre la infància i la vida adulta, en què es produeixen canvis físics, psicològics i socials que requereixen d’un procés d’adaptació i aprenentatge¹. L’oci pot ser entès com el conjunt d’activitats que es realitzen en el temps lliure, sense obligacions ni pressions externes, amb la finalitat de gaudir, divertir-se, expressar-se, relacionar-se i desenvolupar-se personal i socialment². L’oci pot tenir un valor final, quan es busca el plaer per si mateix, o un valor instrumental, quan es persegueixen altres finals com l’aprenentatge, la salut o la integració³.
L’oci té múltiples beneficis per al desenvolupament juvenil, tant a nivell individual com col·lectiu. A nivell individual, l’oci pot contribuir a millorar l’autoestima, l’autonomia, la creativitat, el pensament crític, la salut física i mental, el benestar subjectiu i la satisfacció amb la vida⁴. A nivell col·lectiu, l’oci pot afavorir la convivència, la participació, la solidaritat, la tolerància, el respecte a la diversitat i la construcció d’una ciutadania activa i responsable⁵.
No obstant això, no totes les activitats d’oci tenen els mateixos efectes positius per al desenvolupament juvenil. Segons diversos estudis⁶⁷, les activitats d’oci més beneficioses són aquelles que compleixen les següents característiques:
- Són estructurades, és a dir, tenen una organització, uns objectius, unes normes i uns recursos definits.
- Són voluntàries, és a dir, es realitzen per elecció pròpia i no per imposició o coacció.
- Són intrínsecament motivadores, és a dir, generen interès, curiositat i satisfacció per si mateixes.
- Són supervisades, és a dir, compten amb el suport, l’orientació i l’acompanyament de persones que faciliten el procés d’aprenentatge.
Alguns exemples d’activitats d’oci que compleixen aquestes característiques són: l’esport federat o escolar, les activitats culturals o artístiques (música, teatre, dansa), el voluntariat social o ambiental, els grups escolta o juvenils o els camps d’estiu.
Aquestes activitats d’oci poden tenir un impacte positiu en el desenvolupament juvenil perquè afavoreixen el desenvolupament de competències personals (com la comunicació, la resolució de problemes o la gestió d’emocions), socials (com la cooperació, el lideratge o la negociació) i cíviques (com l’engagement social, la consciència crítica o la ciutadania global)⁸. A més a més, aquestes activitats d’oci poden facilitar la transició a la vida adulta en oferir oportunitats per explorar interessos vocacionals, adquirir habilitats laborals i establir xarxes socials⁹.
Per tant, es pot afirmar que l’oci és un factor clau per al desenvolupament juvenil i per a la seva preparació per a la vida adulta. L’oci no és només un temps lliure per descansar o divertir-se, sinó també una oportunitat per aprendre i créixer com a persones. Per això, és important que els joves tinguin accés a una oferta variada i de qualitat d’activitats d’oci que responguin a les seves necessitats i interessos. I també és important que els adults (pares/mares/tutors/es/educadors/es/professionals) reconeguin el valor de l’oci i el recolzin com a eina educativa i social.
L’oci juvenil, en molts casos, esdevé una oportunitat perduda per a la societat. En l’actualitat, sovint veiem com els joves es queden atrapats en un bucle de consum passiu d’entreteniment, en lloc de convertir aquest temps en una plataforma per al creixement personal. Les conseqüències són palpables: una joventut que no aprofita al màxim l’oci perd l’oportunitat de desenvolupar habilitats, perspectiva i una identitat pròpia.
Cal reconèixer la necessitat d’un canvi substancial en com abordem l’oci juvenil. Les activitats d’oci haurien de ser més que simples passatemps; han de ser l’espai on els joves puguin explorar les seves passions, ser desafiats i, al mateix temps, descobrir noves maneres de relacionar-se amb el món que els envolta. L’actual tendència de centrar-se en el consum de continguts sense interacció significativa i la critica constant dels adults, i la falta d’iguals que guïin aquests moments d’oci són elements que cal criticar.
És hora de reconsiderar la importància de l’oci com una eina fonamental per al desenvolupament juvenil i com un espai d’aprenentatge crític. Hem de fomentar activitats d’oci que siguin estructurades, voluntàries, intrínsecament motivadores . Només així els joves podran desenvolupar competències essencials per a la seva vida adulta i convertir-se en ciutadans compromesos i conscients.
El canvi comença reconeixent que l’oci no és només un passatemps, sinó una oportunitat per a transformar les futures generacions.
Angel Bueso
L’oci és una font de felicitat i d’aprenentatge per als joves. I tu? Quin tipus d’oci practiques? Quins beneficis t’aporta? Quines competències desenvolupes? Et convido a reflexionar sobre aquestes preguntes i a compartir les teves experiències als comentaris. Gràcies per llegir-me! 😊
1: Adolescentes y ocio: desarrollo positivo y transición hacia … – SciELO 2: La importancia del ocio en adolescentes y jóvenes – Servicio PAD 3: Monteagudo, M. J. (2004). Ocio y desarrollo humano. Bilbao: Universidad de Deusto. 4: Los beneficios del ocio juvenil y su contribución al desarrollo humano … 5: Ocio para jóvenes: Actividades y tiempo libre – OJE 6: Larson, R. W., Hansen, D., & Moneta, G. (2006). Differing profiles of developmental experiences across types of organized youth activities. Developmental Psychology, 42(5), 849-863. 7: Mahoney, J. L., Vandell, D. L., Simpkins, S., & Zarrett, N. (2009). Adolescent out-of-school activities. In R. M. Lerner & L. Steinberg (Eds.), Handbook of adolescent psychology (pp. 228-269). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons. 8: Albertos, A., Osorio, A., & Beltramo, C. (2020). Adolescentes y ocio: desarrollo positivo y transición hacia la vida adulta. Educación y Educadores, 23(2), 201-218. 9: Eccles, J., & Gootman, J. A. (Eds.). (2002). Community programs to promote youth development. Washington, DC: National Academy Press.
