El film ens mostra una realitat de Suècia, un país presentat com modernista, en què la llibertat és el seu màxim exponent fins al punt de crear un manifest titulat “La família del futur: una política socialista paer a la família”, on s’exposa com haguera de ser l’estat del benestar o les polítiques per tal de transformar l’estructura de família per tal d’aconseguir independència dels seus membres.
Segons el documental també tenim que Suècia és un país referent a l’ONU, respecte a la riquesa i l’equitat, per a comprovar-ho utilitzarem índex de Gini en comparació a Espanya, índex de Gini és un coeficient que ens ajuda a mesurar la desigualtat en un territori, el coeficient de Gini és un nombre entre 0 i 1, però també el podem trobar expressat en percentatge que equival al nombre absolut multiplicat per 100.
L’índex de gini de suècia se situa entorn del 28.8% segons el banc mundial en contraposició tenim el d’Espanya situat en 34,7 %, ambdues xifres l’any 2017.
Podem comprovar que existeix una relativa equitat en el país del film, però cal destacar un altre recurs que menciona el narrador, El mapa de valors, concretament el d’Inglehart.
José Eduardo Jorge (2018): “Valores Democráticos para Tiempos de Crisis. Hallazgos de dos Teorías”,
Question, 1(57), pp. 31-33
En aquest gràfic tenim en l’eix horitzontal la supervivència a l’esquerra i el benestar a la dreta i al marge vertical tenim els drets tradicionals a la part inferior i a la superior els seculars- racionals. També tenim núvols de colors amb diferents trets comuns dels països de l’interior.
Per entendre la posició dels països i característiques o exemples pràctics és útil poder visualitzar també la taula següent:
Un altre fenomen del qual ens parla és de la soledat, és necessari presentar un petit marc per contextualitzar i conèixer la realitat de la soledat.
Viure en soledat augmenta fins a un 32% l’índex de mortalitat segons l’estudi consultat;
Holdt-Lunstad, J., Smith, T. B., Baker, M., Harris, T. y Stephenson, D. (2015). Loneliness and Social Isolation as Risk Factors for Mortality: A Meta-Analytic Review. Perspectives on Psychological Science, 10(2)
Aquest estudi diferencia entre la soledat objectiva i la subjectiva, en la primera parlem d’una soledat real on l’individu no té interaccions socials o són minoritàries, en aquest augmenta el risc de mortalitat en un 32% a diferència de la subjectiva, és aquella en què la persona si manté relacions socials, però se sent sola, en aquest cas el risc de mortalitat augmenta un 26 %. Podem extreure d’aquest estudi que la falta de relacions socials pot augmentar el risc de mortalitat, però també fa èmfasi en la qualitat d’aquestes relacions.
Ens centrem a Espanya, on 7.793,7 milers de persones viuen soles del total de 46.000 aprox. de població espanyola segons L’institut nacional d’estadística. Si ho separem per sexes i ens centrem en la població de gent gran tenim que el 28,8 % de les dones i el 14,7% dels homes viuen en soledat objectiva segons l’informe del CSIC;
ABELLÁN GARCÍA, Antonio; AYALA GARCÍA, Alba; PÉREZ DÍAZ, Julio; PUJOL RODRÍGUEZ, Rogelio (2018). “Un perfil de las personas mayores en España, 2018. Indicadores estadísticos básicos”. Madrid, Informes Envejecimiento en red nº 17, 34 p. [Fecha de publicación: 07/02/2018]
Segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, departament d’interior, bombers de Catalunya, han augmentat els casos de gent que mor sola, 42 persones mortes trobades pel cos de bombers de la generalitat, un augment del 33% respecte al mateix periode de l’any anterior. Degut aquest augment, entitats del 3r sector com Creu Roja han treballat des de l’inici de la pandèmia de la covid-19 juntament amb la societat, ens municipals i entitats provades, amb la finalitat de fomentar el contacte amb la gent gran, no solsament amb la que es té vincles familiars sinó també amb aquella gent gran del barri, del municipi, per tal de crear una xarxa social que fomenti la interacció entre individus i millora aixi la qualitat de vida dels individus.
Ara bé, tornant al film, la teoria sueca de l’amor fomenta la soledat?, no crec que sigui del tot real, tot i que és l’enfocament que utilitza el film. No hem d’oblidar-nos mai que no existeix una realitat fixa ni tampoc els absoluts, per això hem de buscar més d’una història intentar ser tan oberts com sigui possible, per això crec que el film té un biaix negatiu, relacionat amb la mortalitat i la soledat, respecte a la mortalitat cal destacar que l’índex de mortalitat a Espanya és del 8,83 ‰ i a Suècia del 8,60‰, en aquest aspecte podem dir que el percentatge de mortalitat a Espanya és superior, tenint en compte que es disposa duna piràmide poblacional similar.
Datos macro mundiales (2020, 10 julio). Recuperado de https://datosmacro.expansion.com/demografia/mortalidad/suecia
Respecte a la soledat dels suecs i la imatge que dóna el documental, no crec que sigui la majoritària i que aquesta no sigui parcial, per entendre el model social dels suecs el millor és investigar directament a la web nacional del país, en la que trobem diverses referències a la família, a la integració entre individus, etc. en són alguns exemples extrets directament de la web;
En les imatges podem veure com es fomenta els sopars en grup i les interaccions socials.
Per concloure m’agradaria destacar una part de la web nacional de Sweden; els falsos mites;(Clica qui per anar a la web) en aquest apartat trobem mites del país i de la seva societat juntament amb arguments o explicacions sobre els mites.
La societat sueca no és realment com expressa el documental segons el meu punt de vista, crec que és un país fred i fosc, això dificulta la vida social a l’exterior i limita les interaccions, però es reforça les interaccions entre els grups, en interiors com surt en el film el club de cosidores per exemple.
