Continuem explorant un tema cr铆tic que impacta profundament a totes les edats: la salut mental juvenil i l’edatisme. La realitat 茅s que la “normalitat” no 茅s una l铆nia constant, sin贸 un concepte en constant evoluci贸. Les percepcions sobre la salut mental i el diagn貌stic dels trastorns infantils han experimentat transformacions profundes en els 煤ltims anys.
Les xifres recopilades per l’Organitzaci贸 Mundial de la Salut (OMS) i la Federaci贸 Mundial de Salut Mental s贸n alarmants. Aproximadament 1000 milions de persones a tot el m贸n viuen amb un trastorn mental. Aquesta 茅s una xifra aclaparadora que il路lustra la magnitud de la crisi de salut mental que afecta totes les edats. El consum nociv de l’alcohol pren la vida de tres milions de persones anualment, mentre que una persona es su茂cida cada 40 segons. No podem, ni hem de permetre’ns, ignorar aquesta realitat. La salut mental 茅s una q眉esti贸 que trascendeix les generacions.
Aquestes transformacions en la percepci贸 de la salut mental prenen encara m茅s rellev脿ncia quan considerem els resultats de recerca presentats per Eugenia Bianchi a la Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Ni帽ez y Juventud. Aquest estudi analitza les transformacions recents en el diagn貌stic de la salut mental infantil, amb un enfocament especial en trastorns com el Trastorn per D猫ficit d’Atenci贸 i Hiperactivitat (TDAH) i el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Aquesta investigaci贸 posa en relleu la complexitat de la “nova normalitat” en el camp de la salut mental infantil. 脡s essencial comprendre que aquesta “normalitat” 茅s una noci贸 canviant i subjecta a canvis constants, i les interpretacions sobre ella poden ser diverses i contradict貌ries.
Per貌 m茅s enll脿 de les xifres i els estudis, aquesta conversa ens recorda la import脿ncia d’entendre les perspectives individuals i les viv猫ncies 煤niques. Comparar generacions 茅s reduccionista i injust, ja que cada generaci贸 navega per les aig眉es de la vida en circumst脿ncies i contextos 煤nics. La crida de la “generaci贸 de cristall” no 茅s una queixa sense fonament, sin贸 una invitaci贸 a comprendre i mostrar empatia. Com a membres d’aquesta societat, 茅s el nostre deure escoltar i entendre, en comptes de jutjar r脿pidament.
En aquest context, les paraules de diverses veus acad猫miques i experts en la mat猫ria ens il路luminen. An铆bal Quijano i altres te貌rics han argumentat que la construcci贸 de la “joventut” 茅s complexa i subjecta a m煤ltiples factors, com la classe, la ra莽a, el g猫nere i la religi贸. Aix貌 ens recorda que la identitat i l’experi猫ncia de cada individu s贸n multidimensionals i no poden ser redu茂des a una 煤nica caracter铆stica. Hem de transcendir les limitacions de la perspectiva generacional i obrir-nos a la riquesa de les diverses hist貌ries i perspectives.
Com a societat, no podem donar l’esquena a les crides d’auxili ni a les perspectives 煤niques de la generaci贸 actual. Cal eliminar l’estigma que envolta les malalties mentals i proporcionar recursos adequats per a totes les edats. Hem de canviar la narrativa i crear un espai on tothom es senti escoltat, valorat i ent猫s.
La generaci贸 del canvi no 茅s nom茅s la que parla, sin贸 la que actua. Aquesta 茅s una responsabilitat compartida. La salut mental 茅s un dret fonamental i universal. Comencem per l’empatia, el di脿leg i l’acci贸. **#Generaci贸DelCanvi #SalutMentalImporta**