Avui la Mathilde m’ha dit una frase que encara em ressona i que, d’alguna manera, justifica cada quilòmetre recorregut i cada hora d’estudi “Red Cross Youth runs through my veins” (o algo así…). No és només una frase feta; és la verbalització d’aquest orgull de pertinença que ens agermana més enllà de qualsevol frontera.
Com a treballador social, aquesta idea m’ha colpejat amb força. Sovint ens capfiquem en protocols i derives burocràtiques, però la nostra essència és exactament aquesta poder generar comunitat. El nostre repte professional és aconseguir que aquest “corre per les meves venes” se senti al barri, a l’escola, al grup de joves de la cantonada. Crear sentiment de pertinença és crear xarxa de salvament; és fer que ningú se senti sol davant del sistema.
Aquesta reflexió tanca el primer dia d’una recta final de màster que està sent tan exigent com transformadora. Avui m’he sentit envoltat d’expertesa pura. No només de la saviesa dels llibres, sinó de la saviesa de les vivències compartides. Ha estat el complement perfecte per a uns mesos durs de màster, de lectures infinites, de reflexió crítica i de debats intensos que, a vegades, et deixen exhaust.
Però avui no estic cansat. Tanco aquest primer dia d’etapa final amb una il·lusió i una potència renovades. Veure com l’acadèmia (el debat i la discussió teòrica) es dona la mà amb la realitat del carrer i el sentiment de comunitat de la Creu Roja Joventut, em reafirma en el camí escollit.
El Màster en Joventut i Societat no és un títol; és l’eina que m’està permetent polir la mirada per entendre que, al final, tot es resumeix en les persones i en la passió que ens mou.
Gràcies, Mathilde, per recordar-me que el que fem no és només una feina, és una identitat que ens connecta amb el món. 🔴🌍 I gràcies Companyes de Màster i Professorat per tot el que feu!
