Metamorfosi d’un Àngel: Dos Anys Després
Bon dia, amics i amigues de l’Atelier. Avui, en aquest racó virtual, vull oferir-vos una mirada profundament introspectiva sobre com hem evolucionat en els últims dos anys i com aquest blog, BuesoAtelier, ha sigut testimoni d’aquesta transformació.
Quan vaig crear aquest blog fa dos anys, cursava el segon any de la meva carrera de treball social. Recordo la passió i l’idealisme que m’impulsaven a creure que podia canviar el món. BuesoAtelier va sorgir com un espai per expressar les meves idees gracies a un treball de L’optativa de 3r Sector, vaig inspirar-me en l’enfocament de Paulo Freire sobre l’educació com a eina de transformació social. Com ell va dir: “L’educació no canvia el món. Canvia les persones. Les persones canvien el món.”
Tinc una profunda passió per la formació de la població i la difusió del coneixement. Veig l’educació com un potent mitjà per alliberar el potencial de les persones i empoderar-les per millorar les seves pròpies vides i les comunitats en les quals viuen.
No obstant això, com passa sovint amb l’experiència i el temps, aquest idealisme inicial ha sofert una transformació complexa. M’he involucrat més en el tercer sector, treballant directament amb persones en risc.
El nom “BuesoAtelier” té un significat profund per a mi. “Bueso” és el meu cognom, una part intrínseca de la meva identitat que em recorda la meva responsabilitat cap als meus arrels i la meva comunitat. “Atelier” és una paraula francesa que significa “taller,” i aquesta elecció té influències de Jean-Jacques Rousseau, qui va afirmar: “La llibertat només pot ser trobada en la creació d’un entorn que promogui la creativitat.”
La meva primera entrada “Comecem”, va ser un punt d’inflexió. Juntament amb el moment en què la Ponent de Creu Roja alla al 2014… ens va obrir els ulls a les necessitats dels altres, evocant les paraules de Dorothy Day: “L’amor creix quan s’estén. L’ajuda s’amplia quan es dóna.” i d’una forma més directa relatant la crua realitat on molts veins no podien ni donar un vas de llet als seus fills.
Avui, crec fermament que hem de combinar diverses opcions, com ho va dir el pare de la desobediencia civil pasifica: “Hem de ser el canvi que volem veure en el món.” Això significa fer política amb els nostres actes, treballar per ajudar els col·lectius més vulnerables i defensar els drets i les llibertats de tots.
” Estem condemnat a ser ocells lliures en una gran gàbia .” En aquest compromís amb la causa del treball social, entenc ara que la llibertat porta una responsabilitat inherent de fer del món un lloc millor per a tothom.
Angel Bueso
L’evolució, com tot canvi, és un viatge emocional complex i sovint dolorós. Passar del jove idealista que va començar aquest blog a la persona que soc avui ha estat un procés que m’ha portat a explorar les profunditats del meu propi compromís amb el treball social i el canvi social.
A vegades, costa desprendre’s d’aquells altres “àngels” que eren part de la nostra vida. És dolorós allunyar-se de persones a les quals estimàvem profundament, de moments amb amics jugant a Pokémon, de dinars i sopars espontanis, quan l’agenda no era necessària i era fàcil quedar i coincidir. La vida té una manera de portar-nos a través d’etapes diferents, i aquestes etapes sovint ens allunyen de la simplicitat de la infància i la joventut cap a les responsabilitats i les complexitats del món adult.
És una realitat que la vida canvia, les prioritats canvien i les amistats poden evolucionar o desaparèixer. És un recordatori que la vida no és estàtica; és un riu que flueix constantment i ens porta a llocs inesperats.
La societat contemporània sovint es descriu com a “líquida”, com va dir Zygmunt Bauman, perquè les estructures socials són més volàtils i les connexions humanes poden semblar efímeres. Aquest Àngel, com molts d’entre nosaltres, pot sentir-se fora de lloc en aquesta societat líquida, on les relacions semblen més superficials i les vides estan dominades per la pressa i la incertesa.
Però aquí hi ha una nota d’esperança:en aquesta societat líquida, també tenim l’oportunitat de crear noves formes de connexió i comunitat. Podem trobar altres Àngels amb els mateixos somnis i aspiracions, formar noves amistats i aliats en la nostra tasca de canviar el món.
Aquesta entrada és un testimoni de la meva pròpia evolució com a treballador social, una transformació influïda per les paraules i les obres d’innombrables pensadors i activistes. El BuesoAtelier continuarà essent un espai de reflexió, aprenentatge i acció, i us convido a seguir amb mi en aquesta recerca de la millora de la societat i del nostre propi creixement com a éssers humans. Ens esperen molts reptes, però també moltes oportunitats per canviar vides i fer una diferència real.
