No puc deixar de reflexionar sobre la gran importància que té la lectura en la nostra vida. Més que una simple activitat, la lectura és un viatge en el temps i l’espai, una finestra cap a altres realitats i cultures, i una via cap a la comprensió i l’empatia. És com si, cada cop que obres un llibre, et submergissis en un viatge màgic cap a un món nou i desconegut.
La meva relació amb la lectura ha estat present des de la meva infantesa. He devorat llibres de tot tipus, des de novel·les fascinants fins a llibres de no-ficció que ampliaven els meus horitzons. No obstant això, sempre m’ha preocupat la meva limitada capacitat per retenir la informació que llegeixo. Em sento com Dory de la pel·lícula “Buscando a Nemo”, amb una memòria que sembla esvaïr-se ràpidament com l’aigua entre els dits.
Però tot això va canviar quan vaig llegir una metàfora sobre la lectura. La història del colador i l’aigua del riu. En aquell moment, vaig entendre que la lectura no es mesura només pel que podem emmagatzemar a la memòria, sinó pel que ens aporta mentre llegim i com ho apliquem en el nostre dia a dia.
Ara, em permeteu compartir aquesta història que m’ha marcat profundament. Va ser aquesta:
“He llegit molts llibres, però m’he oblidat de la majoria. Però llavors, quin és el propòsit de la lectura?” Aquesta va ser la pregunta que un alumne va fer una vegada al seu Mestre. El Mestre no va respondre en aquell moment. No obstant això, uns dies més tard, mentre ell i l’alumne estaven asseguts a prop d’un riu, va dir que tenia set i li va demanar al jove que li portés una mica d’aigua amb un colador vell i brut que hi havia a terra.
L’alumne es va sobresaltar, ja que sabia que era una petició sense lògica. No obstant això, no es va atrevir a contradir el seu Mestre i, agafant el cedàs, va començar a realitzar aquesta absurd tasca.
Cada vegada que submergia el colador al riu per portar una mica d’aigua al seu Mestre, ni tan sols podia donar un pas cap a ell, ja que no quedava ni una gota al colador. Ho va intentar una vegada i una altra, però, per molt que intentés córrer més ràpid des de la vora fins al seu Mestre, l’aigua seguia passant per tots els forats del cedàs i es perdia en el camí.
Exhaust, es va asseure al costat del Mestre i va dir: “No puc aconseguir aigua amb aquest colador. Perdoneu-me, Mestre, és impossible i he fallat en la meva tasca”.
“No”, va respondre l’ancià somrient, “no has fallat. Mira el cedàs, ara brillant, està net, com nou. L’aigua, que s’hi filtra pels forats, l’ha netejat”.
“Quan llegeixes llibres”, va continuar el vell Mestre, “ets com un cedàs i ells són com l’aigua del riu. No importa si no pots retenir tot l’aigua que deixin fluir a través de tu, perquè els llibres, amb les seves idees, emocions, sentiments, coneixements i la veritat que hi trobaràs entre les pàgines, netejaran la teva ment i l’ànima, i et convertiran en una persona millor i renovada. Això és el propòsit de la lectura.”
Aquesta història, més que qualsevol altre llibre que hagi llegit, em va deixar una empremta imborrable. Vaig començar a veure la lectura des d’una perspectiva totalment nova. Ja no era només una qüestió de retenir fets o detalls, sinó una oportunitat per creixer i molt important! Per entendre! , com el cedàs que, tot i no retenir l’aigua, es va convertir en una eina més neta i brillant. Vaig entendre que cada llibre, amb les seves paraules i històries, podia influir en la meva manera de pensar, sentir i ser.
Ara, quan obro un llibre, no només busco coneixement o entreteniment, sinó una oportunitat per créixer com a individu. La lectura m’ajuda a explorar noves idees, a entendre millor als altres i a connectar-me amb personatges que, tot i ser ficticis, reflecteixen les complexitats de la condició humana. Cada llibre que llegeixo es converteix en un viatge a través de l’ànima de l’autor, una finestra cap a la seva percepció del món i una invitació a la reflexió.
M’adono ara que la meva memòria fràgil és només un petit obstacle en aquesta gran aventura de la lectura. El que realment compta és com els llibres influeixen en mi, com m’ajuden a créixer i a comprendre millor el món que m’envolta. La lectura és, en definitiva, una de les eines més poderoses per a la transformació personal i la comprensió del món que ens envolta.
Així que, en aquest punt del meu viatge a través de les paraules, vull expressar la meva gratitud als autors que han compartit les seves històries i coneixements amb mi. Sou els arquitectes d’aquests viatges literaris que han marcat la meva vida. Cada pàgina que he llegit ha contribuït a la persona que sóc avui en dia i per això estic profundament agraït.