En aquesta era de comunicació interconnectada, les veus de la joventut semblen haver estat relegades a un segon pla. Amb cada generació, hi ha canvis, desafiaments i noves maneres d’entendre el món. No som la “generació de cristall” com algunes persones volen creure. Som la generació que està fent front als desafiaments d’un món en ràpid canvi. No només volem canviar les coses, sinó que volem millorar-les per a tothom.
Tanmateix, sovint es dona a entendre que les nostres preocupacions són sense importància en comparació amb les del passat. L’edatisme, la discriminació basada en l’edat, és una realitat que molts de nosaltres enfrontem. Ens tracten com si les nostres opinions i experiències fossin menys vàlides, com si no tinguéssim la capacitat de comprendre la complexitat del món. Ens sentim invisibles, sense veu i sense protagonisme en un món que sembla prioritzar les generacions anteriors.
Això té repercussions significatives en la nostra salut mental. Les xifres no deixen lloc a la interpretació: les morts per suïcidi entre adolescents de 15 a 19 anys han augmentat en un alarmant 36%, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquestes xifres no representen simples punts en un gràfic, sinó vides joves amb esperances i somnis que han sigut tragades pel buit. També les estadístiques de la Fundació ANAR són una crida d’atenció inqüestionable, amb els intents de suïcidi augmentant en un 25,9% en l’última dècada. Aquesta no és només una crisi, és una emergència.
Mentrestant, alguns semblen estar més disposats a qüestionar els canvis de la societat que a afrontar la realitat que els joves viuen cada dia. Sí, l’augment del consum de drogues és una preocupació, però algú pregunta per què? Ens posem en la pell dels joves i preguntem quina perspectiva tenen sobre els propers 10 anys. Quin futur se’ls ofereix? Quina esperança tenen en l’estabilitat? En lloc de fer aquestes preguntes, moltes vegades els jutgem, els minimizem o simplement ignorem les seves crides d’auxili.
I quan ens decidim a ajudar, sovint ens adonem de les limitacions dels recursos disponibles. El 024 i la línia d’ajuda de la Fundació ANAR són passos importants, però són suficients? La trista realitat és que no ho són. Ens trobem amb un mur de manca de recursos i suport eficaç quan intentem fer la diferència en les vides d’aquells que es troben en una cruïlla de desesperació.
Això és una crida d’esperança, de canvi i d’acció. No som només la generació del canvi, som la generació de la transformació positiva. No som una generació de cristall que es trenca amb la més mínima pressió. Som la generació que busca canvis, que diu “¡Prou!” Davant d’una realitat que sembla insuperable.
Així que aquí estem, amb un crit d’esperança i de demanda de canvi. Som la generació del canvi, som la generació que no està disposada a ser silenciada. Ens dirigim als joves: no deixeu que ningú us faci creure que les vostres veus no compten. Ens dirigim als adults: obrim el diàleg i escoltem amb empatia. Com podem construir un futur millor si no treballem junts?
La salut mental és un dret fonamental per a tots, independentment de la nostra edat. No és una qüestió de generació, sinó de humanitat. Si volem veritablement un món millor, hem de començar per escoltar i donar suport als joves. #GeneracióDelCanvi #SalutMentalImporta