Projecte comunitari?

Segons Durkeim la comunitat es planteja com una metodologia, com un
instrument d’anàlisi de la conducta reflexiva de l’èsser humà. A partir d’ella,
examina la religió, el delicte, la moralitat, la competància econòmica i el
dret. El punt de partida és un enfocament comunal de la naturalesa de la
societat, que el porta al concepte de «Conciència Col.lectiva» la societat no
pot exercir la seva influència sense que estigui en acció, i no està en acció si
els individus que la composen no s’assocïen i actuen en comunitat.»
D’aquesta forma prenen conciència d’ells mateixos i comprenen quina és la
seva posició; és sobre totes les coses una cooperació activa.

La intervenció comunitària és una estratègia integral en comunitats amb la qual ens podem acostar a les persones de la comunitat, conèixer les seves necessitats específiques i ajudar-los a satisfer-les en una primera etapa. Posteriorment és capaciten per al desenvolupament de projectes i els profesionals acompanyem perquè els puguin dur a terme. D’aquesta manera aconseguim que les persones, els grups i les comunitats senceres aconsegueixin ser autogestores del que és necessari per a la satisfacció de les necessitats.

POWER

El projecte D’atenció a persones amb funcions cognitives deteriorades forma part del pla d’intervencio social d’una entitat del tercer sector i en concret senmarca en el programa de persones grans. Entenem com a persones grans aquelles majors de 65 anys.

El deteriorament cognitiu suposa una de les principals queixes de la gent gran en l’àmbit de l’atenció primària, per l’impacte que té en la qualitat de vida de la pròpia persona, però també al seu entorn proper i al sistema sanitari. La seva prevalença en persones de 65 anys a Espanya s’estima al voltant d’un 18,5% de la població, però aquesta xifra augmenta a mesura que avança l’edat i mostra diferències significatives entre dones i homes (Revista Societat Espanyola de Neurologia, 2016). La incorporació del Pla Global contra la demència aprovat el maig de 2017 a l’Assemblea de l’Organització Mundial de la Salut obre una nova etapa en la seva comprensió, atenció i tractament, en què l’OMS insta els 194 països representats a desenvolupar els seus propis plans nacionals. A Espanya, s’espera poder confirmar la Política d’Estat/Pla Nacional d’Alzheimer abans de finalitzar el 2017 (CEAFA, 2017).

El projecte es defineix a través de 3 línies d’intervenció amb les persones usuàries

  1. Accions per a la millora del coneixement, on s’hi incorporen accions formatives o informatives adaptades a les necessitats de la gent gran. Per exemple formacions d’activitat física, alimentació o inclús noves tecnologies. Aquest últim esdevé un pilar fonamental del projecte.
  2. Accions per oferir a la persona els recursos necessaris, ja que de vegades, malgrat tenir els coneixements, les seves circumstàncies personals impossibilita la prevenció i/o manteniment de les funcions cognitives. Per això es reparteix dossiers i materials didàctics als participants.
  3. Accions per empoderar la persona, preparar-la i capacitar-la perquè pugui incorporar un canvi a la seva vida de manera autònoma que li permeti comprendre, acceptar i afrontar la seva situació.

La tercera línia d’intervenció és la que ens interessa en aquest article, després de quatre anys d’implementació del projecte en el territori, he pogut observar com els grups de persones que formen part del projecte, han creat una consciència col·lectiva, en definitiva una comunitat.

Aquesta consciència es fa paler en el moment que, gràcies a les intervencions i a la metodologia empleada, el grup genera sinergies fora de la zona del projecte.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll al inicio