Conceptualització
El sistema d’atenció a les drogodependències es basa en una sèrie de recursos públics, concertats i privats que donen suport al tractament d’aquestes patologies. Els perfils que treballen en els diferents serveis són diversos, però tots tenen en comú la participació de treballadors socials ( d’ara endavant TS” .), en concret per exemple en el servei de comunitat terapèutica de curta i mitja estança necessiten segons la ràtio oficial de professionals, la presencia 30 hores la setmana un perfil de TS, sent el 4t professional amb més presencia després de monitors, educadors i psicòlegs.
També tenen presència en els recursos següents:
| CAS Comunitat terapèutica. Unitat hospitalària de desintoxicació. | Centres de dia. Pisos de reinserció Unitats de patologia social Unitat de crisis |
El paper del TS és clau i necessari en una intervenció amb drogodependents, tal com explica Major, hem d’entendre aquesta situació de drogodependència com a “’una activitat de continu i progressiu consum de drogues que, al llarg del temps, i gràcies als fenòmens com la tolerància, l’anhel i la síndrome d’abstinència, es converteix en una activitat autolimitativa, desviada i nociva per al subjecte i per a la societat”
Si bé és cert que el paper del TS és essencial en el tractament de les drogodependències, els usuaris tenen la mateixa perspectiva?, per aprofundir en aquesta perspectiva entrevistarem presencialment a un usuari del sistema.
Entrevista exconsumidor
L’entrevista té lloc de forma presencial a Barcelona, per tal de facilitar un clima de proximitat i de confiança per poder aprofundir en les temàtiques escollides, partim d’un guió ( Annex 1), tot i que l’entrevista té una metodologia oberta on l’entrevistat ha guiat la seva narrativa.
Com a resum sintètic de l’entrevista tenim un usuari amb patologia dual, que ha viscut en situació de sense llarisme, amb un policonsum durant anys. Però que és classifica com un cas d’èxit per una de les TS consultades.
El paper de TS és present en tota l’entrevista, amb molta més presència i activitat en les últimes etapes del procés que ha viscut l’entrevistat. Tot i que no s’identifica directament els professionals que han intervingut amb el TS, aquest fenomen podria ser a causa d’un desconeixement de la nostra professió per part dels usuaris o del propi sistema. En l’Annex 2. Hi ha una síntesi de l’entrevista. En l’annex 3. Tenim una evidència de l’entrevista, basada en la gravació de veu autoritzada de l’entrevista.
Tancament
Durant la recerca de dades i documentació hem pogut observar com en les memòries i plans d’actuació es desenvolupen una sèrie de recursos i prestacions per pal·liar la situació de les persones en situació de drogodependència.
Tot i que segons les pàgines oficials consultades es desplega una tasca integral i coordinada des de fa temps, el nostre testimoni manifesta un desconeixement de part del sistema i també una evolució progressiva i positiva del sistema d’atenció a les drogodependències des dels seus inicis com a persona en situació de drogaddicció.
Crec que el nostre protagonista és l’entrevistat, qui va viure en primera persona l’epidèmia que durant els vuitanta assetjava el nostre país, tot i els avisos o antecedents que feien prevenir aquesta epidèmia de drogodependència ,el sistema va tardar temps a reaccionar, i pel camí es va pedre molta gent a causa de sobredosi (per exemple la mort del germà gran de l’entrevistat), o del VIH contret per culpa de l’administració per via cutània de la droga en qüestió.
Aquesta situació també produïa un augment en la delinqüència, tal com explica l’entrevistat, el consum era una necessitat i per poder cobrir-la moltes vegades és conduïa a la delinqüència per poder pagar l’heroina per exemple.
El paper del TS és present des de l’inici com podem apreciar en l’entrevista a una TS (MORAN. 2016), cal fer una crítica al sistema de l’època per al model d’intervenció que desenvolupava tot i entenen la situació d’excepcionalitat i de crisi que es vivia.
La visió del passat i de l’evolució de la nostra professió entorn de les drogodependències deixen paler que cal fer més èmfasi en la promoció de la figura de TS, ajudant al fet que la societat reconegui aquesta professió dintre de la problemàtica. Com hem pogut veure en les paraules de l’entrevistat, la figura clau en el procés de normalització de la vida recau en TS, tot i ser un procés interdisciplinari on també trobem altres professions com psiquiatres, metges, educadors… la figura que mou els engranatges de la maquinària és la de TS, sense aquesta figura el nostre entrevistat reconeix que no podria haver gestionat la situació que patia ni tampoc podria haver acudit als recursos que l’han ajudat a sortir-se’n.
Per això és necessari seguir enfortint el Treball social i buscar una transversalització en totes les etapes vitals, normalitzant la seva presència i treballant per evitar una instrumentalització o relativització de la professió, com segons l’entrevistat succeïa en el recurs de la Diputació de Barcelona, on la TS es limitava a fer una pregunta i autoritzar l’accés una setmana més al recurs, però sense una intervenció concreta i definida.
Bibliografia
Comissió interdepartamental sobre Drogues de Catalunya. (2016). PLA D’ACTUACIÓ EN PREVENCIÓ SOBRE DROGUES 2012–2016: CONSUM DE DROGUES I PROBLEMES ASSOCIATS.
Comunitats terapèutiques. (2021). Drogues. https://drogues.gencat.cat/c/professionals/tractament/xarxa_de_recursos_assistencials/comunitats_terapeutiques/
Mayor, J. (1995). Las drogoclependencias como objeto del Trabajo Social.
Memòries. (2020). Drogues. https://drogues.gencat.cat/c/professionals/recursos/memories/Morán, C. (2016, 14 julio). «Cuando en los años 80 llegó el ‘boom’ de la heroína no había recursos. Sólo estaban los yonquis, sus madres y. Ideal. https://www.ideal.es/granada/201607/14/cuando-anos-llego-boom-20160710011221.html
