Després de molts dies, volia compartir amb els lectors, el que vindria a ser el meu espai de treball, de reflexió, on he passat hores a les classes en línia i on he pogut assistir per videoconferència a reunions o espais de debat molt enriquidors.
El meu espai, desordenat, ple d’objectes sense sentit, caòtic?, doncs poder si, lleig?, doncs poder també. Podria haver ordenat tot i haver-hi deixa un llibre, haver escollit un best-seller o un gran manual per demostrar que soc un estudiós, o poder haver tret els objectes que no són estètics, també podria haver escollit un altre enfocament, on no s’ortigués l’obrador que tinc davant de casa, on es veuria un fons bonic o idíl·lic, podria, podria, podria…
Sense ser conscients busquem transmetre l’utòpic, volem que la gent cregui que tenim un espai d’estudi d’ensomni o que les nostres vistes són el millor. Crec que s’ha de reivindicar el que és, som persones, amb tot el que això implica, no sempre tenim un bon dia ni ganes de tenir els colors ordenats per colors. A vegades cal acceptar el que tenim, el nostre dia a dia, perquè crec que ens perdem en la recerca de la imatge ideal.