Tancar la XXI Junta General deixa un d’aquells nusos interns que només es comprenen quan es viuen des de dins. En un moment on la immediatesa i la polarització semblen impregnar-ho tot, habitar espais de representació i participació democràtica en estat pur et reconnecta de cop amb l’essència de la nostra professió.

Tanmateix, més enllà de l’ordre del dia, les votacions i els acords institucionals, la vivència d’aquests dies m’ha fet tornar a la mateixa pregunta incòmoda que sovint em ronda quan soc al peu de carrer…què significa avui, des del Treball Social, defensar l’acció humanitària quan el soroll social ho intenta desactivar tot?

Vivim immersos en un clima on la desinformació i el discurs de l’odi han deixat de ser soroll de fons per convertir-se en un vector directe d’atac. Ho hem vist en les darreres emergències, des de la gestió de catàstrofes fins a l’atenció i acollida a persones migrants, la solidaritat es pretén fragmentar, la tasca de les entitats es qüestiona amb relats falsos i es busca deshumanitzar col·lectius vulnerables sota el pretext de triar a qui s’ha d’ajudar i a qui no.

“La neutralitat i la imparcialitat són l’escut operatiu que garanteix que ningú no quedi al marge; la Humanitat, la brúixola irrenunciable que orienta el nostre camí.”

Davant d’aquesta tempesta, des del Treball Social no podem quedar-nos en la mera indignació; ens cal rigor metodològic i convicció deontològica. I és aquí on cal reivindicar, amb més força que mai, el sentit profund de tres principis fonamentals: la Neutralitat, la Imparcialitat i la Humanitat.

Sovint es confon la neutralitat amb la passivitat, l’equidistància o un silenci còmode. Res més lluny de la nostra praxi. La neutralitat no és una postura moral neutra, és una eina metodològica d’accés. És el salvaconducte que ens permet construir i protegir l’Espai Humanitari, aquell terreny on l’únic que importa és la persona que pateix, per sobre de qualsevol disputa política o ideològica. Ser neutrals és el que fa possible que la intervenció social arribi on ningú més arriba. I això no ha significat mai callar davant la injustícia, denunciar la vulneració dels Drets Humans i exigir el respecte a la dignitat no trenca la neutralitat, sinó que la legitima.

D’altra banda, la imparcialitat aporta el criteri tècnic: l’atenció no es condiciona per l’origen, l’estatus o la ideologia de ningú, sinó exclusivament per la gravetat i la urgència de la seva necessitat. Però el veritable cor d’aquesta professió continua sent la Humanitat. Una humanitat que cal desposseir del paternalisme o del “bonisme” assistencialista per situar-la, de ple, en l’Enfocament Basat en Drets Humans. Protegir la dignitat de qualsevol persona no és cap concessió ni cap premi; és la garantia irrenunciable d’un dret.

Sortim d’aquesta Junta General amb la certesa que el diàleg, el pensament crític i la pedagogia social —especialment entre el voluntariat i la joventut— són la millor vacuna contra l’odi. La neutralitat i la imparcialitat ens garanteixen l’escut; la Humanitat continua sent la brúixola.